Exposició

“Everest 1921”

Hi han col·laborat:

FITXA TÈCNICA

Producció: Arxiu del So i de la Imatge

Comissariat i coordinació: Bartomeu Tomàs (NAT Projectes)

Laboratori fotogràfic: Cliché

Emmarcació: ArtYMol

Retolació: Julià Homar

Muntatge: Servei de Manteniment del Serveis Generals del Consell de Mallorca

Assessorament lingüístic: Servei de Normalització Lingüística del Consell de Mallorca

Arxius fotogràfics: Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya

Royal Geographical Society (with IBG)

Agraïments: Ferran Tolosa i Berenguer Vidal

Centre Cultural La Misericòrdia. Sala d’exposicions 3a planta.

Del 9 de març al 9 d’abril del 2018

DESCRIPCIÓ

 

La primavera de 1921 començà la primera expedició britànica a l’Everest, liderada per Charles Howard-Bury i formada pels alpinistes Harold Raeburn, Alexander Kellas, George Mallory i Guy Bullock, el naturalista i metge Sandy Wollaston, el geòleg Alexander Heron, els topògrafs Henry Morshead i Edward Wheeler i els xerpes Ang Pasang Sherpa i Garong Sherpa. L’objectiu era fer el mapatge i el reconeixement del territori per descobrir si es podia trobar una ruta cap al cim.

 

L’expedició, que fou coordinada i finançada pel Mount Everest Committee (integrat per la Royal Geographical Society i l’Alpine Club), durà cinc mesos (de maig a octubre) i aconseguí descobrir una ruta pel vessant nord-est que es considerà practicable per arribar al cim. Però també es feren observacions topogràfiques, naturalístiques i climàtiques importants, que bastiren els fonaments de les campanyes següents, així com també estudis sobre els efectes fisiològics de les grans altures.

 

Tot i les successives expedicions en els anys 1922, 1924, 1933, 1934, 1935, 1936, 1938 i 1951, no fou fins al 29 de maig de 1953 que Tenzing Norgay i Edmund Hillary arribaren al cim.

 

Un dels alpinistes d’aquesta primera exploració a l’Everest fou George Leigh Mallory (Anglaterra, 1886 – Everest, 1924), qui acabà liderant-la com a alpinista. També participà en la del 1922 i en la de 1924, en què malauradament i juntament amb Andrew Irvine, desaparegueren a més de 8.000 m en l’ascensió al cim. Tot i que varen localitzar-ne el cos setanta-cinc anys després, l’any 1999, no s’ha pogut saber cert si arribaren a dalt de tot.

 

Fruit de les observacions i dels amidaments fets pels expedicionaris s’obtingué un gran coneixement de la zona. Un seguiment fotogràfic extens, una topografia acurada, un mapa geològic detallat, la col·lecció i identificació d’espècies de flora i fauna (ocells, mamífers…) foren altres fites científiques que també s’assoliren.

 

La major part de les fotografies d’aquesta exposició pertanyen a l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. Aquesta entitat organitzà dues conferències amb projeccions, el 18 i el 27 de maig de 1922 al Palau de la Música Catalana sobre l’expedició de l’any 1921 a l’Everest. El benefici econòmic de les conferències fou donat al Mount Everest Committee, com a aportació per a futures expedicions. També es publicà un article extens i complet al butlletí del CEC del juliol del 1922.