Exposició

“Netherworld”

FITXA TÈCNICA

Artista: Yuko Shiraishi (Tòquio, 1956)

Obra: Netherworld

Comissari: Biel Amer (NAT Projectes)

Coordinació: NAT Projectes

Espai expositiu: Església del Convent de Sant Domingo. Ajuntament de Pollença

Ciutat: Pollença (Illes Balears)

Període: del 19 de juliol al 20 de setembre de 2014

DESCRIPCIÓ

 

El recents treballs de l’artista japonesa Yuko Shiraishi (Tòquio, 1956), l’han consolidada com una de les artistes japoneses de més ressò internacional. Des del seu estudi de Londres han sortit projectes per a espais urbans, institucions públiques, galeries i col·leccions públiques i privades, un recorregut pel seu currículum dona fe de l’impacte que genera la seva obra arreu.

 

Una de les característiques més singulars de la seva obra sorgeix de la seva cultura, la japonesa. Sens dubte, la seva pintura com les escultures i les instal·lacions, traspuen la sensibilitat japonesa, tant per la senzillesa de les seves construccions com per l’ús singular de la llum. Aquesta sensibilitat no descuida la impremta occidental, més aviat l’assumeix i la fa pròpia, sempre però, deixant clara la seva visió oriental.

 

El darrer treball presentat a Londres i ara a Pollença, és un clar exemple d’aquest posicionament artístic. L’encreuament o mestissatge de cultures que han lligat l’obra de Yuko Shiraishi, entra en una nova visió que, sense renunciar a les ancestrals maneres de veure la vida de la cultura oriental, ingressa en una revisió de les costums mortuòries de la societat antiga i d’una cultura ancestral com l’egípcia.

 

Aquesta revisió artística de la cerimònia mortuòria egípcia, sorgeix d’una reflexió posterior a la visita realitzada a les despulles momificades d’un faraó al Museu Britànic de Londres. “El llibre de la mort”, així és titula el document que reflecteix les maneres en que els antics egipcis (juntament amb els xinesos foren els primers en adoptar costums funeràries) embalsamaven els seus difunts.

 

Les societats civilitzades han mostrat sempre una preocupació i interès per preparar els seus difunts cap a una vida ulterior, en la creença que només és perd la matèria però sobreviu l’ànima i assumir la immortalitat. I en això, les religions i les costums són semblants sigui quina sigui la seva procedència geogràfica, religiosa o cultural. És per això, que la proposta de l’artista suposa, com resulta obvi, una visió contemporània del mausoleu funerari, fent una sentida interiorització de l’espai funerari.