Glances to the Univers. Xavi Villanueva, Biyi Amez y Hernan Livolsi. Available to contract

Sphere of Activity

PERFORMANCES

– Museu Balear de Ciències Naturals de les illes Balears. 2013
– CaixaForum Palma. 2014
– Teatre Municipal de Llubí. 07/03/2015
– Museu Balear de Ciències Naturals de les Illes Balears.
– Castell de Bellver. 07/08/2015
– CaixaForum Saragossa. 21/11/2015
– CaixaForum Lleida. 22/11/2015
– CaixaForum Girona. 12/02/2016
– CaixaForum Tarragona. 13/02/2016
– Teatre Municipal Xesc Forteza (Palma). 02/04/2016
– Teatre Municipal Xesc Forteza (Palma). 03/04/2016
– Auditori Cas Serres (Eivissa). 09/05/2016
– CosmoCaixa (Barcelona). 21/05/2016. 2 funcions
– Finca Es Galatzó. Ajuntament de Calvià. 13/08/2016
– Observatori Astronòmic de Mallorca. 5 & 17 /12/2016.

MANAGEMENT: NAT Projectes
FOR FURTHER INFORMATION: + (34) 629 137894 (Tomeu)
A.e.info@natprojectes.com

Dossier-Miradas-2016-cat

RIDER TECNICO MIRADAS AL UNIVERSO 2016

Cosmic sessions logo     ishtar logo

Mirades a l’Univers és un conte musical, la narració d’una història fascinant, aquella que explica els nostres orígens i que es pregunta quin volem que sigui el nostre futur.

Mirades a l’Univers aplega e integra música electroacústica en temps real, feta amb instruments avantguardistes poc habituals i instruments tradicionals de diferents parts del món (Hang Drum, Theremin i Didgeridoo entre d’altres), amb textos que descriuen d’una forma breu (12 etapes), la immensa història de l’Univers, tot això acompanyat d’imatges que complementen allò que s’està explicant.

Narració: Xavi Villanueva (Ishtar)
Música: Biyi Amez i Hernan Livolsi (Cosmic Sessions)

Disponible en castellà, català i anglès.

PRESENTACIÓ

Un recorregut multidisciplinar amb música, imatges i text que interactúen i es complementen per oferir un espectacle suggerent, únic i de gran bellesa plàstica. Al llarg de l’hora i quart aproximada que dura l’espectacle, música i paraula es donen la mà, combinant les dotze etapes del text llegit en directe i recolzat per música de fons amb les seves corresponents etapes purament instrumentals que il·lustren allò que s’ha contat.

Es tracta d’un encontre entre música i ciència que pretén explicar d’una forma clara, comprensible i una mica diferent la història del nostre Univers des de la Gran Explosió fins els nostres dies.

A continuació, un breu resum de la narració en cadascuna de les 12 etapes:

Al principi
Al principi no hi havia res. O potser ja estigués tot, concentrat en una indesxifrable volva de buit, en una fluctuació quàntica (un estrany succés lluny de tota lògica i de tota intuïció) de la qual sorgí el nostre Univers, la llavor de tot el que hauria de venir desprès: tota l’energia, tota la matèria, el propi espai i el mateix pas del temps…

El Big Bang
Aleshores es va produir la Gran Explosió que en realitat, ni era gran, perquè no hi havia espai per ser gran ni petit, ni era explosió, perquè no hi va haver cap centre des d’on partís cap explosió. Difícil d’entendre? Mai no ha estat fàcil explicar els orígens…

Els primers instants
En aquests primers instants, l’univers és una diminuta sopa calenta en expansió en la que apareixen de forma espontània parells de partícules i antipartícules, matèria i antimatèria, que es destrueixen mútuament al mínim contacte. Fotons portadors de llum i partícules de noms encara per inventar, omplen les escletxes d’un atapeït caldo exòtic. Conforme aquest petit univers s’expandeix, la batalla entre partícules i antipartícules finalitza; la matèria venç per un estret marge; per molt poc, en comptes d’estar nosaltres aquí estarien els anti-nosaltres…

La gravetat
Hi havia una vegada, fa d’això ja molts d’anys, un alumne que preguntà al seu mestre, què era en realitat la força de la gravetat. Per molt que ho intentava, ell no veia cap fil microscòpic que estirés de les coses en direcció al centre de la Terra i mai havia sentit parlar de cap corda estranya i misteriosa que mantingués units els planetes al Sol. El mestre era Isaac Newton…

Les primeres estrelles i galàxies
La gravetat actua com una mena d’imant que fa que la matèria s’aglomeri gradualment al voltant d’un centre. En el nostre univers acabat d’estrenar, petits grumolls d’aquesta matèria primigènia, diminutes fluctuacions de densitat, foren les responsables de la formació de les primeres estrelles, probablement astres immensos que degueren viure la seva vida molt ràpidament…

La lenta i incansable evolució de l’univers
La història de l’univers és la història del canvi, de l’evolució gradual cap a un futur del que només es tenen indicis. Tot forma part d’un procés d’evolució constant en el que es creen i es destrueixen estrelles sense parar, estrelles unides en comunitats de llum que sotmeten a la obscuritat. A més a més, las galàxies es fusionen sense parar per crear altres de noves, més grans, de formes distintes, amb dinàmiques diferents, però sempre seguint patrons establerts sota la tutela de les forces de la naturalesa…

La llegenda de Tiamat i l’origen del Sistema Solar l’energia fosca entra en acció
Hi ha a qui li agrada posar nom a les coses. Potser sigui una forma d’arrelar i donar-li un cert sentit a l’existència. Encara que ningú coneix el seu aspecte, la mítica mare del Sol, Tiamat, per la deessa babilònica les cendres de la qual va sorgir el firmament, degué de ser una d’aquelles estrelles gegants que varen viure la seva vida en molt poc temps, potser només 100 milions d’anys…

La Terra primigènia
La Terra primitiva és un lloc inhòspit, calent i constantment bombardejat per asteroides, meteorits i milers de cometes que produeixen cràters immensos similars als de la Lluna i, el que és millor, probablement són els responsables de l’arribada d’una bona part de l’aigua que acabarà cobrint la superfície terrestre…

L’aparició de la vida
No se sap amb seguretat quan ni cóm ni a on va aparèixer la vida, tot i que és molt probable que fos en el mar o en basses superficials i en diferents moments. Els primers indicis situen l’increïble succés fa uns 3.800 milions d’anys…

La increïble evolució dels organismes vius
Aleshores es desfermà la bogeria: fa 600 milions d’anys, éssers formats per més d’una cèl·lula, els organismes pluricel·lulars, cada vegada més complexos, s’irradien per tot el planeta; primer en els mars, que s’omplen de bitxos extraordinaris, magnífics i increïbles i desprès fora d’ells amb els primers pioners, valents conqueridors de terra ferma…

La breu història de la humanitat
Quasi al final d’aquesta història, en el darrer sospir del gegant adormit del temps, apareix un ésser capaç de construir màscares d’or de perfecció casi mística, fabricar armes amb les que matar a aquells que varen nèixer com ell, de les restes insignificants d’un exabrupte estel·lar o apassionar-se finalment, davant la sublim estratègia d’un bosc, capaç de pintar tots els verds del món mentre ens cedeix l’aire que ens permet viure…

El futur
Hem arribat al final, a la darrera part d’aquest conte fascinant. I tan sols ens queda saber què volem pel nostre futur. Quasi res! Ens trobem a nosaltres mateixos en el bell mig d’una profunda transició… Potser ens hauríem de preguntar perquè ens mereixem aquest fantàstic lloc on vivim…així doncs… Cóm hem de respondre? Amb què hem de navegar?…